dimecres, 4 de maig de 2016

Arriba la fi

S'està acabant el curs, i en conseqüència el temari d'història, on ara toca el període de Transició. Hi ha discrepàncies de quan va acabar la Transició, segons alguns historiadors va acabar en el moment en què el PSOE al 'any 1982 va guanyar; per altres va ser al 1986 quan Espanya va entrar a la UE; i també hi ha un sector minoritari que ho contextualitza el 1996, quan va guanyar el PP, amb Aznar com a president.
Per poder buscar la meva opinió de quan va acabar el període de Transició, haig de saber què és.
Transició és un procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se. Sabent això, jo considero que la Transició va finalitzar el 1982, quan va guanyar un partit d'esquerres, triat pel poble a partir d'unes eleccions amb sufragi universal i instaurant un seguit de reformes per actualitzar la població espanyola.
Després d'haver estudiat el franquisme i la Transició, sovint penso que la societat espanyola era més demòcrata a finals del segle XX que no pas avui en dia; no entenc com un partit que va sorgir d'una dictadura, d'un totalitarista, al segle XXI aconsegueixi la majoria absoluta!
Penso que Espanya està molt endarrerida socialment, políticament i ideològicament; és hora que pugin al poder algun partit nou, del poble, que cregui en la democràcia, sense corrupció, i que no tingui els seus inicis en una dictadura.
He estat escoltant conferències, llegint llibres, fent treballs i veig que Espanya té potencial per ser un bon país, amb una bona educació, amb gent "madura", però li falta uns polítics modernitzats, racionals. En definitiva Espanya s'ha de modernitzar políticament i ideològicament, ja que no hi ha una democràcia forta ni uns polítics que sàpiguen negociar, perquè em cau la cara de vergonya quan veig com intenten ser presidents, a vegades penso que he vist nens petits més madurs que ells a l'hora de negociar; però el problema és que no és el pati de l'escola, se suposa que estan dirigint un país.
Ara sí que si, toca acomiadar-nos, dir que durant aquest curs he pogut entendre perquè Espanya està com està, però això no és cap excusa, toca canviar-ho, modificar-ho per un país més intel·lectual.
Vull donar les gràcies a qui m'ha ensenyat tot això, ara sóc una persona amb la ment més oberta, observant que hi ha moltes coses que s'han de canviar, i no només a Espanya, sinó a tot el món, i som nosaltres, les noves generacions qui ho ha de fer, i jo gràcies a tot el que s'hem ha ensenyat, intentaré fer-ho, sigui amb el meu vot, sigui amb el meu treball; això no és res més que el començament.
Gràcies per a tot, i espero que no sigui un adéu per sempre, simplement un fins després. 

diumenge, 24 d’abril de 2016

El règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol?

Després dels primers anys d'una economia d'autarquia, el règim franquista va decidir obrir-se internacionalment, al mateix moment què començava la onada d'expansió en què vivia l'Europa després de la segona Guerra Mundial, cosa que va afavorir Espanya, ja que el règim havia garantit una conflictivitat laboral molt reduïda i salaris més baixos que als països veïns.
En conclusió, el què jo havia pensat en un principi què el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol, no és cert, encara què, les meves hipòtesis no són falses, el règim franquista tenia una política molt favorable per les empreses i indústries estrangeres; el creixement va ser gràcies a al integració espanyola al mercat internacional durant l'expansió d'Europa en la postguerra.

dijous, 24 de març de 2016

On és la veritat?

Quan un estudia la Guerra Civil Espanyola, li expliquen que els de dretes van fer un cop d'estat què va acabar malament i això va conduir a la guerra civil, i posteriorment al franquisme, cosa que t'expliquen que era molt dolenta i dura, però a la realitat no tothom ho veu així, i això s'ha de respectar.
Però una cosa és la llibertat de paraula i l'altra és que l'estat ho escolleix-hi, dient que Franco era un militar prudent i professional, així que toca veure i explicar les veritats i mentides d'aquesta conferència.
La tesi central és què van ser els representants del règim democràtic (el Front Popular), i no qui van aixecar les armes, els responsables de què estrallés la Guerra Civil:
Stanley G. Payne "no descartaría una crisis total del sistema" en EspañaA part de com menciona als d'esquerra com un règim, on l'època en què ells van governar va ser la destrucció de la democràcia, un frau democràtic, cosa que realment no ho era; però això acostuma a passar, el de l'altre bàndol l'acusa de coses que segurament són certes o no, encara que en aquest cas era al revés, tot del que acusava la dreta a l'esquerra en la realitat era la dreta qui ho feia, com a exemple, a part dels que ja s'han mencionat anteriorment, deien que havien manipulat les eleccions perquè guanyés el Front Popular, quan ells antigament ho havien fet. 
Acusen a l'esquerra com el responsable de l'esclat de la guerra, en veritat van ser els dos, ja que estaven en costats molt radicals, però el cop d'estat va ser el punt que va fer que esclatés tot, tota la ràbia i comencés la guerra.
Per destacar hi ha que acusa als republicans de tenir gent a la política semblant a l'Alemanya Nazi, quan els franquistes eren qui tenien una ideologia feixista.
Un cop llegit l'article, m'he n'adono que tal com explica les coses, si no m'ho aguessin explicat abans m'hauria cregut aquesta com la real, arribant a la conclusió de:
Qui explica la veritat? Quina és? I, com sabem que el què ens expliquen és el que realment va passar?
L'únic què podem fer és escoltar-ho tot, però no creure'ns res, i finalment fer nosaltres les nostres idees sobre què va passar.

diumenge, 6 de març de 2016

Inici de la Guerra Civil Espanola

Jo com a estudiant d'història i com a persona integrada en la societat, he descobert que des dels inicis dels temps, es necessita posar la culpa a algun fet, per explicar un altre.
Enllaçant la guerra Civil Espanyola amb què he explicat anteriorment, la guerra és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936?
Una guerra de 4 anys, 500.000 morts, 1000 famílies destruïdes, fills sense pares, tot això s'explica per un simple fracàs de pronunciament?
Jo estic completament desacord, ja que darrere de tot això hi havia l'Espanya conservadora de fa centenars d'anys, i la nova Espanya que es va crear durant la Segona República Espanyola.
Durant els últims anys abans de la guerra, els dos bàndols es van separar encara més, i més radicals en alguns casos, fins a arribar un punt en què no hi havia comunicació entre ells, i cada un va seguir el seu camí com millor creia que ho era; els conservadors com durant molt de temps es va fer a Espanya quan creien que la cosa anava malament va intentar un cop d'estat, mentre, el bàndol republicà, intentant formar una nova Espanya i fart de com ho volien arreglar sempre els més conservadors, volien demostrar que no eren dèbils.
En conclusió, els dos bàndols, amb les seves discrepàncies van aprofitar l'oportunitat, o excusa per poder lluitar contra l'altre, i tot un país, tota una població van ser les víctimes.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Estatut d'autonomia de Catalunya 2010

Catalunya, una regió que té un sentiment independentista des de fa molts, molts anys.
Un exemple és l'Estatut d'Autonomia del 1932, on demanava una certa autonomia política i administrativa, d'Espanya, una Espanya Republicana, que després de fer unes modificacions a l'estatut, ja que no va ser l'inicial, ja que ho era l'Estatut de Núria; va acceptar l'Estatut d'Autonomia del 1932; però no tothom estava d'acord, els partits de dretes no hi estaven, qui van aprofitar per fer creure a la resta d'Espanya que Catalunya se n'aprofitava, que volia marxar de la regió, i demanaven que no compressin productes catalans, per fer boicot.
 Una situació similar va passar entre Catalunya i Espanya el 2010, quan Catalunya va presentar l'Estatut d'Autonomia i una part de la política, els de dretes el PP, van fer boicot als productes catalans, i van segurament crear més anticatalanistes. Un exemple dels boicots catalans és l'empresa Codorniu, que va perdre un 4% del que creia que vendria.
Un altre cop la història es podria repetir, però en aquest cas en particular es pot dir que va passar.

dijous, 28 de gener de 2016

LA HISTÒRIA ES PODRIA REPETIR

Un mes després de les eleccions d' Espanya, on es va acabar amb el bipartidisme amb la creació de nous partits polítics, on van aconseguir un nombre considerable de representants, cosa que condiciona als partits polítics perquè han de fer pactes per a veure qui governarà, ja que no tenen la majoria per poder fer-ho i necessiten el suport dels altres partits.
Els que ho tenen més perillós són els qui governaven fins ara, el PP, que ho tenen difícil per continuar fent-ho; el dia 25 de gener de 2016 a la ràdio van dir el següent:
-"Les eleccions d'Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei sobre el qual planteja el record de què va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició."
Llavors la pregunta que ens fem és... Que va fer Alfons XIII?
A principis del segle XX, Espanya estava patint una inestabilitat del sistema liberal, per culpa de la crisi dels partits dinàstics, la crisi econòmica, la conflictivitat social que hi havia i el problema del Marroc en què el rei, Alfons XIII, n'estava implicat.
Tot això va conduir al cop d'estat que Primo de Rivera va fer, segons ell com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. El rei va acceptar a la dictadura i li va donar suport.
Però a principis d'any del 1930, l'oposició contra la dictadura va créixer, cosa que va fer que l' Alfons XIII, decidís optar per retirar la confiança al dictador, qui finalment dimitir.
El 12 d'abril del 1931 es van celebrar eleccions municipals, i es van presentar com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia, on els resultats electorals van evidenciar que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim.
Així que el 14 d'abril es va anant proclamant la República per ciutats del país, i Alfons XIII va renunciar la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili.
... Tornem a l'actual Espanya, avui en dia hi ha els partits de dretes (destacant el PP) que tenia majoria absoluta, i dóna suport a la monarquia i els partits d'esquerres (PSOE, com a partit dins el bipartidisme i Podemos un nou partit que és contrari a la monarquia, a més a més que en les últimes eleccions es va demostrar que té el suport d'una majoria notable del poble); depenent dels pactes que es facin entre els partits durant aquests dies, no és del tot segur que el partit guanyador, però que no té majoria per poder governar, el PP, sigui qui governarà.
Per aquesta raó Felip VI, rei d'Espanya no vol evidenciar la seva posició, ja que perilla, i fent-ho podria ser que acabés com Alfons XIII.

dissabte, 23 de gener de 2016

INTRODUCCIÓ II

En aquest curs, durant el 2015-16, tornarem a parlar, analitzar, estudiar la història, però aquest cop, serà simplement la d' Espanya, des del moment en què es va instaurar la Segona República Espanyola, el moment on les dones davant la llei començaven a tenir dret, un tant bàsic com poder votar.
Espero que aprengueu i gaudiu la història com ho faig jo d'una forma especial, ja que és l'últim any a l'institut.
Així que comencem...