Crac del 29

El dia en que tot va canviar pels americans, després del preciosos anys 20, va ser el 24 d'octubre de 1929 on la borsa va caure en picat. Va esclatar el pànic, la població va intentar treure els estalvis dels bancs però no van poder perquè els bancs no en tenien pels préstecs que havien fet, era tot un caos.

Això si, com ja se sap dels errors se n'aprèn, no tot però hi ha coses que si. Per això quan en el 2008 va esclatar la crisis desprès d'uns anys de malgastar molts els diners, préstecs no gaire segurs i noves construccions a dojo, no va esclatar el pànic, perquè als ciutadans la crisis no la van notar al principi, només després quan es va començar a acomiadar a la gent,  hi havia més atur, no podien pagar hipoteques, així que els bancs ja no podien donar tants préstecs.

El que l'estat va fer aquest cop va ser que en comptes de donar feina als ciutadans com es va fer a la depressió dels anys 30, es va donar capital als bancs perquè hi hagués capital per préstecs i l'economia no s'estanqués.

Una altra diferència és com ho van patir els propietaris i persones amb grans càrrecs; el crac del 29 ells ho pateixen molt i perden els diners, en canvi en la crisis del 2008 els empresaris i persones amb grans càrrecs ens surten molt beneficiats i se n'aprofiten dels estats i els ciutadans.